Durant el 25 i el 26 de febrer de 1961, a Amsterdam, Stanley Brouwn demana a alguns transeünts escollits a l’atzar que dibuixin en un full el camí que han de seguir per arribar a un altre punt de la ciutat: «La gent parlava alhora que dibuixava els seus croquis, i a vegades parlava més del que dibuixava.
Als croquis es pot veure allò que explicaven les persones. No obstant, no podem veure el que varen ometre, ja que tenien certa dificultat per a copsar que allò que per a ells era clar requeria una explicació».
El 1968, Walter de Maria realitza One Mile Long Drawing, dues línies paral·leles d’una milla de longitud dibuixades al desert de Mojave, on va filmar per a la galeria televisiva Gerry Schum el vídeo Two Lines, Three Circles on the Desert. Aquell mateix any, On Kawara inicia la sèrie I got, enviant una sèrie de postals a la mateixa direcció, testimoniant, així, els seus vagabundeigs intercontinentals, mentre que a partir de 1969 començà a recopilar els dossiers I went, que contenien els mapes dels seus desplaçaments, i I met, una sèrie amb persones que s’anava trobant cada dia.
Bruce Nauman va finalitzar Slow Angle Walk (Beckett Walk) el 1968, una obra en la qual caminava coreogràficament durant una hora per una línia dibuixada al terra. El novembre de 1969, Dennis Oppenheim va realitzar Ground Mutation-Shoes Prints, una obra que consistia en deixar les empremtes dels propis passos sobre el terreny.
Walkscapes, Francesco Careri
Dennis Oppenheim, Ground Mutations-Shoe Prints, Nova York, novembre 1969.[/caption]