08/01/2016

Els picture-poems de Kenneth Patchen

«Els darrers 13 anys de la seva vida, per un problema d’espinada agreujat per una operació mal feta, els passa al llit i patint. En aquesta època fa poemes-quadro, que no són poemes pintats ni pintures escrites sinó un gènere nou en què l’escriptura i la pintura fan una sola llengua». Però la inquietud de […]

«Els darrers 13 anys de la seva vida, per un problema d’espinada agreujat per una operació mal feta, els passa al llit i patint. En aquesta època fa poemes-quadro, que no són poemes pintats ni pintures escrites sinó un gènere nou en què l’escriptura i la pintura fan una sola llengua». Però la inquietud de Kenneth Patchen per explorar els límits expressius del llenguatge, més enllà de qualsevol confí genèric, ja venia de lluny. Tenim el cas de la seva primera novel·la, The Journal of Albion Moonlight (1941), on la narració s’allibera de les convencions clàssiques de l’argument lineal a través del joc tipogràfic, en un exercici d’escriptura que recorda vivament les invencions literàries de dadaistes i surrealistes. A The Journal of Albion Moonlight (1941) una pàgina o una frase poden consistir, en elles mateixes, una història única i particular que evoluciona més enllà de les manies dels personatges. Les paraules esdevenen éssers amb opinió i moral pròpia, jeuen amb impertinència infantil damunt de les pàgines com si fossin, no ja uns mers objectes casuals ordenats obsessivament per la ment preclara de l’autor, sinó subjectes sorneguers, graciosos interpel·ladors, alegres o tristos, impàvids o tímids. O tímides.

[Foto de l’article (poemes)]

Aquestes mateixes paraules-ésser les trobem convertides en estranys ninots als poemes-quadro de Patchen. Els ninots de Patchen, molt sovint animalístics o de tendències animals, ens poden fer pensar en aquells altres altres ninotets que solien aparèixer als limericks, gènere líric que va practicar amb tanta gràcia Edward Lear al segle XIX. Uns poemes de caràcter humorístic, de llarga trajectòria en la tradició anglesa, on la societat era ridiculitzada i que a vegades tenia com a protagonistes animals, éssers imaginaris o personatges estrambòtics. En alguna ocasió, fins i tot, Patchen es va atrevir a portar de passeig els ninots dels seus poemes-quadro convertint-los en escultures tan divertides com les de sota. L’última frontera de la llibertat de l’escriptor: la pàgina. I Patchen va voler travessar-la.

Share the news
08/01/2016

Els picture-poems de Kenneth Patchen

«Els darrers 13 anys de la seva vida, per un problema d’espinada agreujat per una operació mal feta, els passa al llit i patint. En aquesta època fa poemes-quadro, que no són poemes pintats ni pintures escrites sinó un gènere nou en què l’escriptura i la pintura fan una sola llengua». Però la inquietud de […]

«Els darrers 13 anys de la seva vida, per un problema d’espinada agreujat per una operació mal feta, els passa al llit i patint. En aquesta època fa poemes-quadro, que no són poemes pintats ni pintures escrites sinó un gènere nou en què l’escriptura i la pintura fan una sola llengua». Però la inquietud de Kenneth Patchen per explorar els límits expressius del llenguatge, més enllà de qualsevol confí genèric, ja venia de lluny. Tenim el cas de la seva primera novel·la, The Journal of Albion Moonlight (1941), on la narració s’allibera de les convencions clàssiques de l’argument lineal a través del joc tipogràfic, en un exercici d’escriptura que recorda vivament les invencions literàries de dadaistes i surrealistes. A The Journal of Albion Moonlight (1941) una pàgina o una frase poden consistir, en elles mateixes, una història única i particular que evoluciona més enllà de les manies dels personatges. Les paraules esdevenen éssers amb opinió i moral pròpia, jeuen amb impertinència infantil damunt de les pàgines com si fossin, no ja uns mers objectes casuals ordenats obsessivament per la ment preclara de l’autor, sinó subjectes sorneguers, graciosos interpel·ladors, alegres o tristos, impàvids o tímids. O tímides.

[Foto de l’article (poemes)]

Aquestes mateixes paraules-ésser les trobem convertides en estranys ninots als poemes-quadro de Patchen. Els ninots de Patchen, molt sovint animalístics o de tendències animals, ens poden fer pensar en aquells altres altres ninotets que solien aparèixer als limericks, gènere líric que va practicar amb tanta gràcia Edward Lear al segle XIX. Uns poemes de caràcter humorístic, de llarga trajectòria en la tradició anglesa, on la societat era ridiculitzada i que a vegades tenia com a protagonistes animals, éssers imaginaris o personatges estrambòtics. En alguna ocasió, fins i tot, Patchen es va atrevir a portar de passeig els ninots dels seus poemes-quadro convertint-los en escultures tan divertides com les de sota. L’última frontera de la llibertat de l’escriptor: la pàgina. I Patchen va voler travessar-la.

Share the news