{"id":2505,"date":"2017-01-01T00:00:00","date_gmt":"2016-12-31T22:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/joanponc.cat\/llencar-el-meu-cos-en-la-lluita\/"},"modified":"2017-01-01T00:00:00","modified_gmt":"2016-12-31T22:00:00","slug":"llencar-el-meu-cos-en-la-lluita","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/llencar-el-meu-cos-en-la-lluita\/","title":{"rendered":"Llen\u00e7ar el meu cos en la lluita"},"content":{"rendered":"

Ens hem citat amb Gerard Cisneros<\/strong> al bar del CCCB. S\u00f3n les onze del mat\u00ed i fa un sol radiant. Al bell mig de la pla\u00e7a Joan Coromines quatre o cinc nens corren esperitats darrere d’un gos petaner. Uns metres enll\u00e0 un altre grup de nanos, molt m\u00e9s nombr\u00f3s, els segueix amb la mirada i crida emocionat mentre dues professores joves van amunt i avall intentant mantenir els alumnes a lloc.<\/p>\n

Minuts abans els nens formaven una rotllana mod\u00e8lica i la gent que passava se’ls quedava mirant, amb pressa o avorrida. Chi \u00e8 la mamma del sole?<\/em> De la Pla\u00e7a dels \u00c0ngels arriba, com sempre, la m\u00fasica intermitent dels skates, convertits en la banda sonora d’aquesta part del Raval. Europa s\u00f3n els caf\u00e8s, i les places.<\/p>\n

Hem vingut a parlar del llibre de Pasolini<\/strong> que tot just acabem de publicar, Poeta de les Cendres<\/strong><\/em>, i que en Gerard va comen\u00e7ar a traduir fa un parell d’anys a It\u00e0lia. \u00abPasolini no necessita presentaci\u00f3\u00bb, ens diu de bon proncipi en Gerard, i \u00e9s cert. Per a la contracoberta de la nostra edici\u00f3 va escriure un petit text on explicava l’argument d’aquest poema autobiogr\u00e0fic, un poema de maduresa, sens dubte, escrit el 1966, quan l’autor comptava quaranta-quatre anys, que duc b\u00e9\/ (tan sols ahir dos o tres soldats, en un bosquet de putes,\/ me n’han atribu\u00eft vint-i-quatre)<\/em>, i es trobava en un moment \u00e0lgid de la seva carrera art\u00edstica, nel mezzo del cammin<\/em>:<\/p>\n

A Poeta de les Cendres Pasolini repassa la seva vida, fins i tot el futur. Recorda el periple d’infant pel nord, Bolonya, Casarsa… El pare feixista, la mare pagesa i delicada, el germ\u00e0 mort pels seus, el fri\u00fcl\u00e0, els versos, la guerra, la fam i l’amor incontenible amb el que Pier Paolo Pasolini sembla que ho feia tot. (…) Un text inacabat i bell com inacabada i bella va ser la seva vida.<\/em><\/p>\n

Un conte impertinent que a casa nostra, necess\u00e0riament, ens ha de fer pensar en un altre poema inacabat i bell, publicat curiosament el 1966 i escrit per un coetani perfecte de Pasolini, aquell que va emprenyar el tal\u00f2s\/ Garc\u00e8s i el Teixidor renyoc<\/em>. La casualitat ha volgut que tamb\u00e9 Gabriel Ferrater nasqu\u00e9s el 1922, com Pasolini, i que ambd\u00f3s es posessin a escriure un poema autobiogr\u00e0fic m\u00e9s o menys a la mateixa \u00e8poca \u2015si b\u00e9 \u00e9s cert que Ferrater el va escriure cinc anys abans, el 1961.<\/p>\n

En tot cas, les coincid\u00e8ncies entre el Poema inacabat<\/em> del catal\u00e0 i el Poeta de les Cendres<\/em> de l’itali\u00e0 s\u00f3n moltes. Ambdos textos funcionen com una esp\u00e8cie de po\u00e8tica dels autors, en la qual glossen sense embuts amors i f\u00edlies \u2015liter\u00e0ries, pol\u00edtiques, sentimentals. El to \u00e9s esc\u00e8ptic i combatent, en Pasolini desfermat, en Ferrater m\u00e9s contingut \u2015per la forma i l’educaci\u00f3. I sobretot, en ambd\u00f3s poemes s’hi posen a prova les aptituds d’un pa\u00eds, a vegades fins i tot amb noms i cognoms. Ferrater es su\u00efcida el 1972. Pasolini \u00e9s brutalment assassinat el 1975.<\/p>\n

Un arc cronol\u00f2gic sota el qual tamb\u00e9 s’agermanen passions, concretament l’estudi de la ling\u00fc\u00edstica, l’estructuralisme i la gram\u00e0tica transformacional en el catal\u00e0, i la semi\u00f2tica en el cas de l’itali\u00e0. Hem d’entendre, potser, les violentes morts de Ferrater i Pasolini com un esgla\u00f3 inevitable de la seva obra, conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica d’una manera hist\u00f2rica de practicar la literatura en l’Europa de la postguerra?<\/p>\n

\"ferrater\"<\/a><\/p>\n

En Gerard ens explica com va descobrir Poeta delle Ceneri<\/em>: \u00abEstava passant l’estiu a Senna Comasco, un poblet situat entre Como i Cant\u00fa, hi havia anat a treballar. Un dia, passejant per Como, vaig entrar en una petita llibreria i tot remenant llibres vaig trobar Poeta delle Ceneri<\/em>. Me’l vaig endur. Aquells dies llegia Dino Campana. M\u00e9s que res ho feia per passar el temps i aprendre itali\u00e0, ja que no el parlava gaire. Em vaig posar a aprendre l’idioma directament, a trav\u00e9s de la lectura. El poblet on m’estava no tenia pla\u00e7a ni esgl\u00e9sia. Nom\u00e9s hi havia un bar amb una terrassa, on cada dia anava a llegir. Quan no entenia una paraula del poema demanava consell als parroquians.\u00bb
\nPotser la millor manera d’aprendre la llengua de Pasolini: escoltant-la directament de la gent del seu poble, tal i com el poeta hauria desitjat.<\/p>\n

Un aspecte interessant de Poeta de les Cendres<\/em><\/strong>, afegeix en Gerard, \u00e9s el rep\u00e0s met\u00f2dic que duu a terme Pasolini de la seva pr\u00f2pia obra, primer de la poesia, detenint-se especialment en les composicions fri\u00fclanes de La meglio juvent\u00f9<\/em>, i despr\u00e9s de les pel\u00b7l\u00edcules, que va explicant amb tota mena de detalls. Aquell que s’endinsi en el llibre i que hagi vist Teorema<\/em><\/strong> (1968) se sorprendr\u00e0 de trobar relatat amb absoluta precisi\u00f3 el gui\u00f3 del film, dos anys posterior a la redacci\u00f3 del poema. Des d’aquest punt de vista llegint Poeta de les Cendres<\/em> podem arribar a ser una mica m\u00e9s conscients de la manera de treballar de Pasolini, que no deixava cap fil sense lligar.<\/p>\n

El de Pasolini era un cine minuciosament pensat. Es pot imaginar la seva obra com un combat contra la societat \u2014voldria expressar-me amb els exemples\/ llen\u00e7ar el meu cos en la lluita<\/em>. Un combat en el qual, per causar l’impacte desitjat, calia afinar el cop. Per exemple, ja t\u00e9 clar que en una de les escenes de Teorema<\/em><\/strong> hi ha d’apar\u00e8ixer una refer\u00e8ncia a l’Ivan \u00cdlitx<\/strong><\/em> de Tolstoi<\/strong> (en el poema Pasolini confon \u00cdlia amb Ivan) vinculada al paper del pare:<\/p>\n

(…) un amor com aquell d’\u00cdlia \u00cdlitx pel seu servent<\/em>
pag\u00e8s i jove; per\u00f2 conscient, i dram\u00e0tic<\/em>
perqu\u00e8 ell, el vell industrial amb cara<\/em>
d’Orson Welles, \u00e9s un petitburg\u00e8s, i ho dramatitza tot.<\/em><\/p>\n

\"tolstoi\"<\/a><\/p>\n

\"ilitx\"<\/a><\/p>\n

Tamb\u00e9 descriu una altra escena famosa de Teorema<\/em>, aquella en la qual apareix l’hereu de la fam\u00edlia, el jove pintor, exposant a ritme fren\u00e8tic les seves teories est\u00e8tiques mentre omple teles i vidres de pintura:<\/p>\n

(…) com un noi parla amb ell mateix com un boig,<\/em>
bo i pintant i inventant noves t\u00e8cniques<\/em>
fins a esdevenir<\/em>
un Giactometti, un Bacon,<\/em>
amb l’espectacle dels seus espectres figuratius<\/em><\/p>\n

\"pintor\"<\/a><\/p>\n

O l’escena m\u00edtica de la criada plorant, coberta de fang:<\/p>\n

La criada esdev\u00e9, en canvi, una santa boja;<\/em>
se’n va al corral de la seva casa subprolet\u00e0ria,<\/em>
calla, prega i fa miracles,<\/em>
guareix gent,<\/em>
nom\u00e9s menja ortigues, fins que els cabells se li tornen verds,<\/em>
i al final, per morir,<\/em>
es fa enterrar, plorant, per una excavadora,<\/em>
i les seves ll\u00e0grimes brollant del fang<\/em>
esdevenen una font miraculosa.<\/em><\/p>\n

\"teorema-film-miracles\"<\/a><\/p>\n

Tot xerrant de cine mencionem de passada la visita de Pasolini a Barcelona<\/a><\/strong>. Jos\u00e9 Agust\u00edn Goytisolo<\/strong> va ser-ne l’int\u00e8rpret i el va acollir a casa seva. Pasolini va venir a Barcelona en m\u00e9s d’una ocasi\u00f3: la primera vegada, per conv\u00e8ncer la fam\u00edlia d’Enrique Irazoqu<\/strong>i que el deix\u00e9s actuar a Il vangelo secondo Matteo<\/em>, i m\u00e9s tard per pronunciar una confer\u00e8ncia sobre la seva obra liter\u00e0ria i cinematogr\u00e0fica i els seus vincles amb el marxisme. La policia va prohibir la confer\u00e8ncia, que inicialment s’havia de fer al Paranimf de la Facultat de Medicina, per\u00f2 finalment van aconseguir traslladar-la d’inc\u00f2gnit a l’Hospital Cl\u00ednic. Despr\u00e9s va tornar encara una altra vegada, el 1967, i amb Irazoqui, Salvador Clotas i Goytisolo va visitar el cementiri de Montju\u00efc.<\/p>\n

\"goytisolopasolini\"<\/a><\/p>\n

A la pla\u00e7a Joan Coromines, de sobte, hi regna una tranquil\u00b7litat estranya: els nens ja no hi s\u00f3n. Tamb\u00e9 nosaltres decidim marxar, per\u00f2 abans fem la foto de rigor. A ple sol, recordant el pr\u00edncep itali\u00e0.<\/p>\n

\"cisneros\"<\/a><\/p>\n

Se torna il sole, se discende la sera,<\/em>
se la notte ha un sapore di notti future,<\/em>
se un pomeriggio di pioggia sembra tornare<\/em>
da tempi troppo amati e mai avuti del tutto,<\/em>
io non sono pi\u00f9 felice, n\u00e9 di goderne n\u00e9 di soffrirne:<\/em>
non sento pi\u00f9, davanti a me, tutta la vita\u2026<\/em><\/p>\n

Per essere poeti, bisogna avere molto tempo:<\/em>
ore e ore di solitudine sono il solo modo<\/em>
perch\u00e9 si formi qualcosa, che \u00e8 forza, abbandono,<\/em>
vizio, libert\u00e0, per dare stile al caos.<\/em>
Io tempo ormai ne ho poco: per colpa della morte<\/em>
che viene avanti, al tramonto della giovent\u00f9.<\/em>
Ma per colpa anche di questo nostro mondo umano,<\/em>
che ai poveri toglie il pane, ai poeti la pace<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una conversa sobre Pasolini.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[85],"tags":[],"class_list":["post-2505","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articulos"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2505","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2505"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2505\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2505"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2505"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2505"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}