{"id":2502,"date":"2017-01-01T00:00:00","date_gmt":"2016-12-31T22:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/joanponc.cat\/blanchot-lector-dartaud\/"},"modified":"2020-07-24T19:19:44","modified_gmt":"2020-07-24T17:19:44","slug":"blanchot-lector-dartaud","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/blanchot-lector-dartaud\/","title":{"rendered":"Blanchot, lector d’Artaud"},"content":{"rendered":"

Dels nombrosos i devots lectors que ha tingut Artaud, potser Maurice Blanchot n’ha estat un dels m\u00e9s brillants o, si m\u00e9s no, un dels pocs que s’ha atrevit a penetrar fins les darreres conseq\u00fc\u00e8ncies el llenguatge radical\u00a0del poeta. A L’Espace litt\u00e9raire<\/em> (1955) el cr\u00edtic franc\u00e8s va dedicar un cap\u00edtol sencer a Artaud. Vet-ho aqu\u00ed alguns fragments il\u00b7luminadors.<\/p>\n

\u00abAls vint-i-set anys Artaud envia alguns poemes a una revista. El director d’aquesta revista els rebutja cortesament. Llavors Artaud intenta explicar per qu\u00e8 li importen aquests poemes defectuosos: pateix tal aband\u00f3 de pensament que no pot menysprear les formes, encara insuficients, conquerides sobre aquella inexist\u00e8ncia central. Qu\u00e8 valen els poemes aix\u00ed obtinguts?<\/p>\n

De tot aix\u00f2 en resulta un intercanvi epistolar i Jacques Rivi\u00e8re, el director de la revista, li proposa de cop i volta publicar les cartes escrites entorn aquests poemes no publicables (l’aparici\u00f3 dels quals aquesta vegada s’admet parcialment, a tall d’exemple i testimoni). Artaud accepta amb la condici\u00f3 que l’editor no falsifiqui la realitat. (…)<\/p>\n

Poemes que Rivi\u00e8re considerava insuficients i indignes de ser publicats deixen de ser-ho quan v\u00e9nen complementats pel relat de l’experiment de la seva insufici\u00e8ncia.\u00bb<\/p>\n

*<\/p>\n

\u00bbEn una carta escrita vint anys m\u00e9s tard, quan ja ha patit sofriments que el converteixen en un \u00e9sser dif\u00edcil i flamejant, Artaud diu amb total senzillesa: \u201cVaig comen\u00e7ar escrivint llibres per a dir que no podia escriure res en absolut. Quan tenia alguna cosa a escriure, el meu pensament s’hi negava\u201d. I tamb\u00e9: \u201cNo vaig escriure sin\u00f3 per a dir que mai havia fet res i que fent alguna cosa en realitat no feia res.\u201d<\/p>\n

\"MauriceBlanchot\"<\/p>\n

\u00abEn el prec\u00eds instant en el qual l’\u00e0nima es troba a punt d’organitzar la seva riquesa, els seus descobriments, en aquell minut inconscient quan un \u00e9s a punt de brotar, una voluntat superior i perniciosa ataca l’\u00e0nima com si fos un \u00e0cid, ataca la massa paraula-i-imatge<\/em>, ataca la massa del sentiment i em deixa panteixant al llindar mateix de la vida.\u00bb<\/p>\n

(Antonin Artaud en una carta a Jacques Rivi\u00e8re)<\/p>\n

*<\/p>\n

\u00abEl poema \u2014la literatura\u2014 sembla lligat a una paraula que no pot interrompre’s, perqu\u00e8 no parla: \u00e9s. El poema no \u00e9s aquella paraula, \u00e9s comen\u00e7ament, i la paraula no comen\u00e7a mai, per\u00f2 sempre diu una altra vegada i sempre torna a comen\u00e7ar. No obstant, el poeta \u00e9s aquell\u00a0que va escoltar la\u00a0paraula, aquell que\u00a0es va convertir en la uni\u00f3, en el mitjancer, el que li va imposar silenci pronunciant-la.\u00bb<\/p>\n

*<\/p>\n

\u00abEscriure \u00e9s participar de l’afirmaci\u00f3 de la solitud on amena\u00e7a la fascinaci\u00f3. \u00c9s entregar-se al risc de l’abs\u00e8ncia de temps on domina un recomen\u00e7ament etern. \u00c9s passar del Jo a l’Ell, de manera que all\u00f2 que em passa no li passa a ning\u00fa, \u00e9s an\u00f2nim perqu\u00e8 em concerneix, es repeteix com una dispersi\u00f3 infinita.\u00bb<\/p>\n

(V\u00eddeo sobre Artaud<\/a>)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per Gabriel Ventura<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[85],"tags":[],"class_list":["post-2502","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articulos"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2502","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2502"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2502\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2502"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2502"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2502"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}