{"id":2469,"date":"2016-02-05T00:00:00","date_gmt":"2016-02-04T22:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/joanponc.cat\/blanchot-lector-dartaud-2\/"},"modified":"2016-02-05T00:00:00","modified_gmt":"2016-02-04T22:00:00","slug":"blanchot-lector-dartaud-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/blanchot-lector-dartaud-2\/","title":{"rendered":"Blanchot, lector d\u2019Artaud"},"content":{"rendered":"<p>Dels nombrosos i devots lectors que ha tingut Artaud, potser Maurice Blanchot n\u2019ha estat un dels m\u00e9s brillants o, si m\u00e9s no, un dels pocs que s\u2019ha atrevit a penetrar fins les darreres conseq\u00fc\u00e8ncies el llenguatge radical del poeta. A L\u2019<em>Espace litt\u00e9raire<\/em> (1955) el cr\u00edtic franc\u00e8s va dedicar un cap\u00edtol sencer a Artaud. Vet-ho aqu\u00ed alguns fragments il\u00b7luminadors.<\/p>\n<p>\u00abAls vint-i-set anys Artaud envia alguns poemes a una revista. El director d\u2019aquesta revista els rebutja cortesament. Llavors Artaud intenta explicar per qu\u00e8 li importen aquests poemes defectuosos: pateix tal aband\u00f3 de pensament que no pot menysprear les formes, encara insuficients, conquerides sobre aquella inexist\u00e8ncia central. Qu\u00e8 valen els poemes aix\u00ed obtinguts? De tot aix\u00f2 en resulta un intercanvi epistolar i Jacques Rivi\u00e8re, el director de la revista, li proposa de cop i volta publicar les cartes escrites entorn aquests poemes no publicables (l\u2019aparici\u00f3 dels quals aquesta vegada s\u2019admet parcialment, a tall d\u2019exemple i testimoni). Artaud accepta amb la condici\u00f3 que l\u2019editor no falsifiqui la realitat. (\u2026)<\/p>\n<p>Poemes que Rivi\u00e8re considerava insuficients i indignes de ser publicats deixen de ser-ho quan v\u00e9nen complementats pel relat de l\u2019experiment de la seva insufici\u00e8ncia.\u00bb<\/p>\n<p>*<\/p>\n<p>\u00bbEn una carta escrita vint anys m\u00e9s tard, quan ja ha patit sofriments que el converteixen en un \u00e9sser dif\u00edcil i flamejant, Artaud diu amb total senzillesa: \u201cVaig comen\u00e7ar escrivint llibres per a dir que no podia escriure res en absolut. Quan tenia alguna cosa a escriure, el meu pensament s\u2019hi negava\u201d. I tamb\u00e9: \u201cNo vaig escriure sin\u00f3 per a dir que mai havia fet res i que fent alguna cosa en realitat no feia res.\u201d<\/p>\n<p>\u201cEn el prec\u00eds instant en el qual l\u2019\u00e0nima es troba a punt d\u2019organitzar la seva riquesa, els seus descobriments, en aquell minut inconscient quan un \u00e9s a punt de brotar, una voluntat superior i perniciosa ataca l\u2019\u00e0nima com si fos un \u00e0cid, ataca la massa <em>paraula-i-imatge<\/em>, ataca la massa del sentiment i em deixa panteixant al llindar mateix de la vida.\u201d<\/p>\n<p>(Antonin Artaud en una carta a Jacques Rivi\u00e8re)<\/p>\n<p>*<\/p>\n<p>\u00abEl poema \u2014la literatura\u2014 sembla lligat a una paraula que no pot interrompre\u2019s, perqu\u00e8 no parla: \u00e9s. El poema no \u00e9s aquella paraula, \u00e9s comen\u00e7ament, i la paraula no comen\u00e7a mai, per\u00f2 sempre diu una altra vegada i sempre torna a comen\u00e7ar. No obstant, el poeta \u00e9s aquell que va escoltar la paraula, aquell que es va convertir en la uni\u00f3, en el mitjancer, el que li va imposar silenci pronunciant-la.\u00bb<\/p>\n<p>*<\/p>\n<p>\u00abEscriure \u00e9s participar de l\u2019afirmaci\u00f3 de la solitud on amena\u00e7a la fascinaci\u00f3. \u00c9s entregar-se al risc de l\u2019abs\u00e8ncia de temps on domina un recomen\u00e7ament etern. \u00c9s passar del Jo a l\u2019Ell, de manera que all\u00f2 que em passa no li passa a ning\u00fa, \u00e9s an\u00f2nim perqu\u00e8 em concerneix, es repeteix com una dispersi\u00f3 infinita.\u00bb<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" frameborder=\"0\" height=\"315\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/EXy7lsGNZ5A\" width=\"560\"><\/iframe><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Dels nombrosos i devots lectors que ha tingut Artaud, potser Maurice Blanchot n\u2019ha estat un dels m\u00e9s brillants o, si m\u00e9s no, un dels pocs que s\u2019ha atrevit a penetrar fins les darreres conseq\u00fc\u00e8ncies el llenguatge radical del poeta. A L\u2019Espace litt\u00e9raire (1955) el cr\u00edtic franc\u00e8s va dedicar un cap\u00edtol sencer a Artaud. Vet-ho aqu\u00ed [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2092,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[85],"tags":[],"class_list":["post-2469","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articulos"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2469","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2469"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2469\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2092"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2469"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2469"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2469"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}