{"id":2442,"date":"2017-01-01T00:00:00","date_gmt":"2016-12-31T22:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/joanponc.cat\/josep-pijoan-artista-sense-obra\/"},"modified":"2020-07-24T19:15:31","modified_gmt":"2020-07-24T17:15:31","slug":"josep-pijoan-artista-sense-obra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/josep-pijoan-artista-sense-obra\/","title":{"rendered":"Josep Pijoan, artista sense obra"},"content":{"rendered":"<p>Sorpr\u00e8n\u00a0la quantitat de personatges amb qui <strong>Josep Pijoan<\/strong> (Barcelona, 1881- Lausana, 1963), catal\u00e0 enciclop\u00e8dic i errant, va arribar a tenir tracte al llarg de la seva vida: Joan Maragall, Enric Prat de la Riba, Raimon Casellas, Ramon Casas, Antoni Gaud\u00ed, Josep M. Sert, Francesc Camb\u00f3, Llu\u00eds de Zulueta, Eduard Marquina, Francisco Giner de los R\u00edos, Miguel de Unamuno, Jos\u00e9 Ortega y Gasset, Francesc Pujols, Eugeni d\u2019Ors, Pompeu Fabra (de qui era cunyat), Josep Pla, Pedro Salinas, Salvador Dal\u00ed, Pau Casals, Adolfo Venturi, Benedetto Croce, Albert Einstein, Marie Curie, Jos\u00e9 Clemente Orozco, Bernard Berenson, John Cage\u2026<\/p>\n<p>Impulsor i escriptor de la <em>Summa artis<\/em>, una ambiciosa enciclop\u00e8dia sobre la hist\u00f2ria de l\u2019art universal publicada a l\u2019editorial Espasa-Calpe, de la qual va redactar els setze primers volums, aquest arquitecte, poeta, historiador de l\u2019art i fren\u00e8tic gestor cultural \u00e9s avui en dia una figura completament oblidada. Josep Pijoan podria passar tranquil\u00b7lament per un d\u2019aquells artistes sense obra dels quals parlava Jean-Yves Jouannais, tot i que per efecte invers: va arribar a escriure, viatjar i engegar tants projectes que la hist\u00f2ria dels seus gestos es confon amb la hist\u00f2ria d&#8217;una \u00e8poca, i s&#8217;hi evapora.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" alt=\"joseppijoan\" src=\"https:\/\/edicionsponcianes.files.wordpress.com\/2016\/05\/joseppijoan.jpeg\" style=\"height:410px; width:400px\" \/><\/p>\n<p>Al llibre que li han dedicat Pol Pijoan i Pere Maragall, <strong><em>Josep Pijoan: la vida d&#8217;un catal\u00e0 errant<\/em> <\/strong>(Galerada, 2014), fan aquest retrat de la vida i vicissituds del professor Pijoan:<\/p>\n<p><em>Tingu\u00e9 formaci\u00f3 d&#8217;hist\u00f2ria de l&#8217;art en diverses universitats italianes. Se&#8217;l pot considerar medievalista i erudit enciclop\u00e8dic. Com a pol\u00edtic i activista cultural, fou creador, cofundador i primer secretari de l&#8217;Institut d&#8217;Estudis Catalans, membre de la Junta de Museus de Barcelona, descobridor i divulgador de la pintura mural rom\u00e0nica a Catalunya i posteriorment als EUA. Va ser qui adquir\u00ed el primer fons bibliogr\u00e0fic, embri\u00f3 del que seria la Biblioteca de Catalunya. (&#8230;) Fou secretari del Primer Congr\u00e9s Internacional de la Llengua Catalana.<\/em><\/p>\n<p><em>Va fer recerca i adquisicions des de la Junta de Museus, i preserv\u00e0 les peces rom\u00e0niques i g\u00f2tiques que m\u00e9s tard constitu\u00efren el Museu de la Ciutadella, que acab\u00e0 formant l&#8217;actual Museu d&#8217;Art Nacional de Catalunya (MNAC). Exerc\u00ed de \u00abministre sense cartera\u00bb en la Diputaci\u00f3 de Prat de la Riba i elabor\u00e0 els estatuts de l&#8217;Escuela Espa\u00f1ola en Roma. A la Llibreria Vaticana descobr\u00ed el Llibre de Sancta Maria de Ramon Llull, que posteriorment public\u00e0. Fou el primer compilador de les obres p\u00f2stumes de Jacint Verdaguer. Conegu\u00e9 Antoni Gaud\u00ed, de qui admir\u00e0 l&#8217;inici de la Sagrada Fam\u00edlia i en fou un propagandista actiu.<\/em><\/p>\n<p><em>Professor d&#8217;art hisp\u00e0nic en diverses universitats nord-americanes, escrigu\u00e9 tractats d&#8217;hist\u00f2ria de l&#8217;art, de literatura i d&#8217;hist\u00f2ria: Historia del arte en tres volums, amb l&#8217;editorial Salvat, amb m\u00faltiples edicions entre els anys 1914 i 1970. Obra tradu\u00efda a l&#8217;angl\u00e8s i al txec. Redact\u00e0 tot sol els primers setze volums del Summa artis, de l&#8217;editorial Espasa-Calpe, i escriv\u00ed cinc volums d&#8217;una Historia general. Va reescriure la versi\u00f3 castellana de la Historia universal de la literatura de l&#8217;itali\u00e0 Santiago Prampolini.<\/em><\/p>\n<p><em>Fund\u00e0 revistes de cultura general al Canad\u00e0 i als EUA. Introdu\u00ed el pintor muralista mexic\u00e0 Orozco als EUA. Per un temps fou funcionari de la Societat de Nacions, a Ginebra. Assessor art\u00edstic de pel\u00b7l\u00edcules de temes hisp\u00e0nics a Hollywood. Assessor art\u00edstic del mecenes Archer Huntington i de Gregorio del Amo. (&#8230;) Josep Pijoan fou, doncs, un gran endegador de projectes culturals a Catalunya, a Madrid i a l&#8217;Am\u00e8rica del Nord.<\/em><\/p>\n<p>Per descomptat, la vida de Pijoan \u00e9s plena d&#8217;an\u00e8cdotes viv\u00edssimes: des de les seves aventures a l&#8217;Escuela Espa\u00f1ola de Roma, descrites amb tendra ironia per Pla o Gaziel, fins a la coneixen\u00e7a del pintor Orozco a M\u00e8xic o la curiosa adquisici\u00f3 d&#8217;un quadre del Greco, amb la secreta implicaci\u00f3 de personatges com els Arenberg, Duchamp o Xavier Cugat.<\/p>\n<p>Josep Maria de Sagarra li va dedicar un retrat espl\u00e8ndid. \u00c9s \u00fatil per fer-se una idea general del personatge, per\u00f2 tampoc cal prendre-se&#8217;l com una visi\u00f3 can\u00f2nica. Pijoan era un personatge poli\u00e8dric i obert, i a cada retrat que li feien, fos amb la t\u00e8cnica que fos, apareixia amb uns ulls i una ombra diferent.<\/p>\n<p><em>Pijoan fou per a mi com haver trobat la finestra que donava al vast horitz\u00f3 de la cultura, en la paraula i la gesticulaci\u00f3 d&#8217;un home que, precisament perqu\u00e8 era molt despreocupat i molt original, podia presentar-me l&#8217;aud\u00e0cia del seu proselitisme enc\u00e8s. Tenia a m\u00e9s una certa fuga d&#8217;ap\u00f2stol i era un temperament did\u00e0ctic: vull dir que havia nascut per fer escola i per influir en les joventuts. Pijoan potser ha estat l&#8217;\u00fanic home que em caus\u00e0 la sensaci\u00f3 d&#8217;un sofista i d&#8217;un Epicur, tals com me&#8217;ls imaginava jo voltant pels carrers d&#8217;Atenes.<\/em><\/p>\n<p><em>Una barreja de tranquil i de preocupat: curi\u00f3s de tot i atent a tot; que no defugia l&#8217;histrionisme d&#8217;un memorable titella [&#8230;]. Pijoan sabia agafar el to acad\u00e8mic i era perfecte, perqu\u00e8 el clapejava d&#8217;acudits vius i estirabots peculiars que li llevaven tota la crosta doctoral, i les seves idees i les seves frases anguilejaven amb inimitable frescor. Aleshores es feia escoltar i fins convencia. Del to major saltava despr\u00e9s a la mordacitat i a la burla o es queixava i es planyia com un que han deixat a pa i aigua; o es tornava agressiu, insistent i fins i tot cruel, com un gall de combat.<\/em><\/p>\n<p><em>L&#8217;humor de Pijoan era diferent de l&#8217;humor de Pujols, de l&#8217;humor de X\u00e8nius o del de Carner; potser de tots quatre, Pijoan mantenia m\u00e9s reminisc\u00e8ncies pitarresques. Tot i ser human\u00edssim, era m\u00e9s popular, m\u00e9s del mercat de Santa Caterina; i ell que vivia tan ressentit amb la xaroneria del pa\u00eds, potser duia m\u00e9s arrapada als ossos l&#8217;ess\u00e8ncia estrident d&#8217;aquella xaroneria.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Per Gabriel Ventura<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[85],"tags":[],"class_list":["post-2442","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articulos"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2442","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2442"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2442\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2442"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2442"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2442"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}