S\u00f3n cent esglaons exactes, ens havia comunicat per e-mail un parell de dies abans l\u2019Enric Casasses. D\u2019aquesta escala t\u00edpica de l\u2019Eixample, sense ascensor, estreta, amb el gran buit del celobert a l\u2019esquerra, que a mesura que pugem va passant de simp\u00e0tic i acollidor a blanc i amena\u00e7ador \u2014el blanc no massa pur de les parets interiors de l\u2019edifici\u2014, en destaca la barana alegrement pintada de color vermell, que d\u2019alguna manera sembla fer m\u00e9s lleugera l\u2019ascensi\u00f3. Potser perqu\u00e8 \u00e9s llisa i llampant ens fa pensar en la idea de velocitat. I pensar en la idea de velocitat ens fa pujar m\u00e9s r\u00e0pid les escales. Un sil\u00b7logisme conf\u00fas per\u00f2 pr\u00e0ctic que durant uns instants ens porta a reflexionar sobre la ci\u00e8ncia dels pintors de baranes, que de sobte intu\u00efm fonda i plena d\u2019utilitats mundanes. Pintors de baranes o neur\u00f2legs? Ja devem anar per l\u2019esgla\u00f3 setanta-cinc, ens diem quan superem el tram del segon al tercer pis. Oh, atzar preci\u00f3s i precisi\u00f3 juganera dels n\u00fameros. Arribem al quart pis, dues portes, l\u2019A i la B, aquesta \u00faltima entreoberta. Piquem amb els dits i immediatament sentim un xiulet de veu que crida \u201cendavaaaaaaant\u201d.<\/p>\n
La decoraci\u00f3 del pis de l\u2019Enric \u00e9s tan variada com els seus gustos, tan imprevisible i rica com els seus poemes: quadres de coloraines, antics cartells dels seus recitals, p\u00e0gines de llibretes penjades a la paret, partitures, estampetes de ciutats, reproduccions d\u2019obres d\u2019art, branques de formes recargolades, platets de cer\u00e0mica, dibuixos, postals, un escaire i una trompeta, llibres de totes les mides en els racons m\u00e9s insospitats. Ens mostra l\u2019escriptori, una esp\u00e8cie de taula de delineant plena de llibres, llapis i llibretes, que d\u00f3na a un balc\u00f3 menut per on al migdia hi entra una gran massa de llum que es reparteix amb ardor per totes les parts de l\u2019habitaci\u00f3, i la biblioteca, \u201cper\u00f2 nom\u00e9s una porci\u00f3\u201d, diu, ordenada en un munt d\u2019estanteries en una petita pe\u00e7a adjacent.<\/p>\n
A la taula rodona del menjador hi ha tot de llibres de Kenneth Patchen escampats. La majoria tenen dibuixos a la coberta, n\u2019hi ha un amb el retall d\u2019un manuscrit de Patchen subratllat, ple de taques i anotacions. I un altre amb els t\u00edpics ninotets que dibuixava el poeta americ\u00e0, aquests en blanc i negre. \u201cAmb l\u2019Eric ens vam inspirar molt en les edicions nord-americanes de Patchen dels anys quaranta i cinquanta, s\u00f3n molt guapes\u201d. L\u2019Enric Casasses es refereix, per descomptat, a l\u2019Eric Coll, el dissenyador de Panorames de poemes<\/em>. \u201cEns ho hem passat molt b\u00e9 dissenyant el llibre, era un estira-i-arronsa entre traductor i dissenyador.\u201d<\/p>\n Aleshores ens comen\u00e7a a explicar com va descobrir Patchen, a Anglaterra, als anys setanta, llegint per casualitat un article de Henry Miller, Man of anger & light<\/em>. \u201cA partir d\u2019aqu\u00ed vaig comen\u00e7ar a llegir-lo i a buscar llibres seus\u201d. Ens passa una c\u00f2pia que ha impr\u00e8s de l\u2019article de Miller, on per atzar hi trobem les seg\u00fcents paraules: \u00abAmerica is immune to all appeals. Her people do not understand the language of the poet. They do not wish to recognize suffering, is too embarrassing. They do not greet Beauty with open arms, her presence is disturbing to heartless automatons (\u2026) \u201cWhat is one to do with a man like that?\u201d Yes, a man like Patchen puts them in a dilemma\u00bb. De mica en mica vaig anar descobrint, segueix l\u2019Enric, que Kenneth Patchen era un poeta radical com ho podien ser els beatniks<\/em>, per\u00f2 d\u2019una manera molt diferent a ells, que el van agafar una mica com a pare espiritual, juntament amb l\u2019altre Kenneth, en Kenneth Rexroth, un poeta tamb\u00e9 extraordinari, per cert. Kenneth Patchen no sembla tan nihilista com William Burroughs o Jack Kerouac, ens atrevim a puntualitzar, si m\u00e9s no els seus poemes s\u00f3n molt m\u00e9s alegres, m\u00e9s crus, sorgits d\u2019un tipus d\u2019imaginaci\u00f3 molt diferent que, per exemple, i encara que es trobin molt allunyats en el temps i l\u2019espai, ens pot fer recordar alguns passatges d\u2019Amic i Amat<\/em> de Ramon Llull. Kenneth Patchen, com Llull, \u00e9s un poeta que lloa el m\u00f3n en la seva plenitud, el bell i el lleig, all\u00f2 tr\u00e0gic i all\u00f2 c\u00f2mic, els plors i les alegries, la por i l\u2019amor. \u201cExacte!\u201d exclama l\u2019Enric, \u201ces tracta d\u2019aix\u00f2, de lloar els fraus i les virtuts del m\u00f3n, les dues coses alhora, de la poesia com a lloan\u00e7a del caos que \u00e9s el tot\u201d.<\/p>\n Hi ha un altre element, afegeix, que podria diferenciar Patchen dels beatniks\u2014<\/em>si \u00e9s que cal fer-ho, perqu\u00e8 cada escriptor \u00e9s un univers a part, per m\u00e9s que els mitjans o els estaments acad\u00e8mics vulguin vincular-lo sempre amb una generaci\u00f3 o un grup determinats: a difer\u00e8ncia dels poetes beat<\/em>, el d\u2019Ohio va negar entrevistes a revistes com Life<\/em> o Squire<\/em>, va rebutjar tant com va poder la mercantilitzaci\u00f3 de la seva imatge. Aquesta \u00e9s segurament una altra de les circumst\u00e0ncies que ha convertit l\u2019obra de Patchen en una joiosa excepci\u00f3 del seu temps. La imatge d\u2019escriptors com Kerouac o Burroughs ha estat completament absorbida per l\u2019imaginari pop dels EEUU, mentre que Patchen ha quedat triomfalment al marge, com una cuca de llum brillant en el vast\u00edssim camp de la literatura nord-americana del segle XX. Aquesta solitud excepcional irradiava, i irradia encara avui, una gran for\u00e7a d\u2019atracci\u00f3 entre els artistes que l\u2019han precedit. Patchen va ser molt apreciat per alguns dels solistes m\u00e9s grans del jazz, com Charlie Parker, que deien que sempre anava amb un dels seus llibres a la butxaca. Tamb\u00e9 va recitar versos amb Charles Mingus al contrabaix.<\/p>\n Mentre l\u2019Enric Casasses ens explica aix\u00f2 posa un disc de Patchen llegint els seus poemes amb r\u00e0fegues de free jazz de fons i busca, entre les prestatgeries de la biblioteca, el volum que cont\u00e9 l\u2019obra completa de les can\u00e7ons de Bob Dylan. \u201cMite-la, aqu\u00ed, ja l\u2019he trobada\u201d i ens assenyala amb el dit la primera frase d\u2019una de les estrofes de Chimes of Freedom<\/em>:<\/p>\n In the wild cathedral evening the rain unraveled tales<\/p>\n For the disrobed faceless forms of no position<\/p>\n Tolling for the tongues with no place to bring their thoughts<\/p>\n All down in taken-for-granted situations<\/p>\n Tolling for the deaf an\u2019 blind, tolling for the mute<\/p>\n For the mistreated, mateless mother, the mistitled prostitute<\/p>\n For the misdemeanor outlaw, chaineded an\u2019 cheated by pursuit<\/p>\n An\u2019 we gazed upon the chimes of freedom flashing<\/p>\n Fixeu-vos quina expressi\u00f3 tan el\u00e0stica, tan curiosa, \u00e9s rara, eh? Cathedral evening<\/em>, repeteix l\u2019Enric. I en dir aix\u00f2 pren un dels llibres de la taula, comen\u00e7a a passar p\u00e0gines vivament, unes p\u00e0gines entre les quals sembla orientar-se amb destresa, i immediatament, al cap de trenta o quaranta segons, posa un altre cop el dit damunt d\u2019unes lletres. Aquesta vegada formen el t\u00edtol d\u2019un poema de Kenneth Patchen, Beautiful you are<\/em>.<\/p>\n Cathedral evening, tinkle of candles<\/p>\n On the frosted air<\/p>\n Beautiful you are<\/p>\n Beautiful your eyes, your lips, your hair!<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Ah still they come<\/p>\n Evenings like chalices<\/p>\n Where little roofs and trees drink<\/p>\n Until a rude hand<\/p>\n Shatters them, one by one<\/p>\n \u00a0<\/p>\n O beautiful you are<\/p>\n My own<\/p>\n Land of holiness, unblemished grace<\/p>\n Springtime<\/p>\n In this winter place<\/p>\n O in the candles there<\/p>\n More beautiful<\/p>\n Than any legend\u2019s face<\/p>\n Your eyes, your lips, your hair!<\/p>\n Cathedral evening<\/em>, repeteix de nou Enric Casasses. Quina coincid\u00e8ncia, diu ben murri, mentre se\u2019n torna a la biblioteca a desar el llibre de can\u00e7ons de Bob Dylan.<\/p>\n