{"id":2448,"date":"2017-01-01T00:00:00","date_gmt":"2016-12-31T22:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/joanponc.cat\/el-suprematisme-de-malevitx\/"},"modified":"2017-01-01T00:00:00","modified_gmt":"2016-12-31T22:00:00","slug":"el-suprematisme-de-malevitx","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/joanponc.cat\/en\/el-suprematisme-de-malevitx\/","title":{"rendered":"El suprematisme de Mal\u00e8vitx"},"content":{"rendered":"

Quan Kazimir Mal\u00e8vitx va pintar Quadrat negre sobre fons blanc<\/em> tenia 35 anys. Era l’any 1913. En aquell moment Vladimir Lenin, vuit anys m\u00e9s gran que l’artista, tornava a emigrar, passant per Ginebra, Par\u00eds, Crac\u00f2via, i despr\u00e9s Zurich fins el 1914.<\/p>\n

Quan per fi aconsegu\u00ed el poder durant la Revoluci\u00f3 comunista d’Octubre, Mal\u00e8vitxja feia temps que havia exposat p\u00fablicament els resultats de la seva revoluci\u00f3 art\u00edstica en l’\u00ab\u00faltima exposici\u00f3 futurista 0,10\u00bb (zero-deu) el desembre de 1915 a Petrograd, que fins el 1914 s’anomenava Sant Petersburg i que despr\u00e9s de la mort de Lenin el 1924 es va convertir en Leningrad.<\/p>\n

La paraula m\u00e0gica era suprematisme, i la pe\u00e7a m\u00e9s admirada d’aquesta exposici\u00f3 va ser el Quadrat negre<\/em>, que Mal\u00e8vitx havia exposat juntament amb uns altres 38 quadres suprematistes. La sensaci\u00f3 fou total, tot i que l’obra, referida al cat\u00e0leg simplement com a Quadrat<\/em>, va ser durament criticada. Els detractors creien veure en el suprematisme el final de l’art.<\/p>\n

Se’n reien anomenant-lo el \u00abquadre mort\u00bb, la \u00abpersonificaci\u00f3 del no-res\u00bb. El rebuig m\u00e9s fort de la nova pintura va ser per part del conegut historiador de l’art, pintor, escen\u00f2graf i escriptor Alexander Nikol\u00e8vitx Benois, company de generaci\u00f3 de Lenin i un dels primers representants del moviment conservador \u00abEl m\u00f3n de l’art\u00bb. Benois va desqualificar el Quadrat negre<\/em> a principis de 1916 en un article de la revista El Llenguatge<\/em> \u00abcom el truc m\u00e9s ben ideat i estudiat a la barraca de fira de la nova cultura\u00bb.<\/p>\n

Mal\u00e8vitx\u00a0va entrar de ple en la pol\u00e8mica enviant una extensa carta a Benois el maig de 1916. En aquesta carta tamb\u00e9 feia refer\u00e8ncia a una cr\u00edtica dur\u00edssima per part de l’escriptor i te\u00f2leg rus Dmitri Merejkovski, amic de Benois, que en una revista havia titllat l’aparici\u00f3 de Mal\u00e8vitx\u00a0i dels dem\u00e9s artistes progressistes com una \u00abinvasi\u00f3 de cafres\u00bb.<\/p>\n

\"blackmalevich\"<\/p>\n

Per\u00f2 en qu\u00e8 va consistir exactament el suprematisme? Mal\u00e8vitx\u00a0li ho explicava aix\u00ed, en una carta, al dadaista Kurt Schwitters:<\/p>\n

\u00abEntenc per constructivisme un cert tipus d’ideologia purament materialista, un comportament hum\u00e0, justificat pr\u00e0cticament i econ\u00f2mica, que prov\u00e9 d’una o altra estructura social.
\nEl constructivisme pot ser una ideologia de la representaci\u00f3. Com \u00e9s la ideologia de l’art? Des del meu punt de vista, l’art no posseeix ideologia ni idea, ni tan sols imatge, i si alg\u00fa pret\u00e9n trobar una ideologia en l’art, aleshores trobar\u00e0 principalment elements d’una o altra ideologia, que foren imposats\u00a0per la for\u00e7a en l’obra i l’artista.<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s la forma?<\/p>\n

a. Per forma entenc una s\u00e8rie d’elements, que van ser creats en una relaci\u00f3 i que junts formen una obra.
\nb. Una forma nom\u00e9s pot existir en l’art, ja que una obra \u00e9s la transformaci\u00f3 d’elements en una composici\u00f3 eterna i indestructible.
\nc. En la constructura no hi pot existir cap forma, ja que la constructura prov\u00e9 d’una estructura econ\u00f2mico-social variable.
\nd. L’artista s’ocupa de la forma, l’enginyer constructor s’ocupa d’all\u00f2 pr\u00e0ctic.
\ne. La constructura com a tal \u00e9s internacional, l’art \u00e9s internacional, el constructivisme no \u00e9s internacional, ja que, com a concepci\u00f3 del m\u00f3n, \u00e9s una ideologia\u00bb<\/p>\n

\"kasimir_malevich_photo\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per Gabriel Ventura<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[84],"tags":[],"class_list":["post-2448","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles-en"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/joanponc.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2448","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/joanponc.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/joanponc.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2448"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2448\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/joanponc.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2448"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2448"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/joanponc.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2448"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}