Enric Casasses Figueras

Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 1951), poeta d'obra inclassificable i genuïna, trobador contemporani, narrador i dramaturg. Traductor eventual i recuperador de textos oblidats.

Fill intel·lectual de la Barcelona dels últims anys del franquisme, on té una activa presència en el marc de la contracultura, Enric Casasses comença a ser reconegut entre lectors i crítica a l’inici dels anys noranta. Fins avui, té més de 25 llibres de poemes i ha obtingut diversos premis per: No hi érem (Premi de la Crítica el 1993), Calç (Premi Carles Riba 1996), Plaça Raspall (Premi Joan Alcover el 1998), i el Premi Nacional de Cultura de Literatura l’any 2012, entre d’altres.

La seva poesia beu de diverses fonts i segueix corrents diferents. Sempre amb el tret propi de l'oralitat, Enric Casasses és un gran coneixedor de les més variades tradicions: des de la poesia trobadoresca a la poesia surrealista i el moviment dadà, del Renaixement i el Barroc a la cultura underground i la psicodèlia.

Traductor de Conan Doyle, Nerval, Blake i Max Jacob entre molts d'altres, prologuista de diverses obres literàries, dramaturg eventual i col·laborador en tres produccions discogràfiques, de les quals la més coneguda és la que fa amb Pascal Comelade l'any 2006, La manera més salvatge.

Antologat, traduït, articulista tenaç, Enric Casasses és el fundador d'una certa manera de fer poesia a la literatura catalana i d'entendre la literatura.

(extret del web de l’AELC)