El meridià de París

Lluís Calvo

Pròleg de Francesc Gelonch

Epíleg de Jaume C. Pons Alorda

2016
18,00 €   206 p.
ISBN: 978-84-7226-799-2

Després dels elogis de la crítica als seus assajos anteriors, Lluís Calvo presenta una obra que parteix del primer meridià. Creuant la capital francesa, traçava un eix cartogràfic que travessava Europa de nord a sud i seguia pel continent africà; per això va ser conegut com el meridià de París, per més que acabés adoptar-se el de Greenwich com a referència universal. Amb aquest pretext, Lluís Calvo crea una màquina d’explicar, tot un exercici d’ironia geogràfica a expenses de la línia recta. En 157 pàgines, dividides en 7 capítols, deambula pels traumes i cicatrius que han deixat en la història les diferents maneres de concebre l’espai. Un traç que travessa els fonaments de la nostra cultura: de la Revolució Francesa als monjos occitans, de la fugida dels combatents republicans al comte Arnau, de la Roca Village a l’art de Pierre Soulages, Joan Ponç i Jean-Luc Godard. I també de Tit Livi a Tiqqun, de Maragall a Baudelaire. I París, és clar. El París resistencialment canalla de la república dels artistes i delinqüents de Montmartre, de les dissidències de l’esperit, i estendard, al mateix temps, del progrés i la Modernitat.

El llibre va acompanyat d’un poema inicial de Calvo, d’un de final de Jaume Pons Alorda i d’un epíleg extens de Francesc Gelonch, que repassa i interactua amb les tesis de Calvo. Diu Gelonch, sobre El meridià: “Hi ha un encoratjament o exhortació a l’interrelació impossible però necessària. De fet, Calvo, lliurant-se a temptejar i apreciar sobre el terreny els vasos incomunicants que uneix una simple línia recta, fa una operació clarament romàntica que consisteix en fer aparèixer el paisatge. Cadascuna d’aquestes ruïnes conceptuals i tensions irreconciliables tenen la particularitat que poden ser passejables i l’autor ens les testimonieja. D’aquí que potser la màxima astúcia, intel·ligència, refinament o perversitat d’El Meridià de París és quan es gira a parlar de la gent, i del viatge que es fa paisatge i de l’espai abstracte que es torna lloc”.

 16 març 2015 – Entrevista de Jaume C. Pons Alorda a Núvol
 3 abril 2016 – Entrevista d'Aina Torres a Núvol
 10 maig 2016 – Notícia a l'ABC Cultura
 12 maig 2016 – Ressenya de Vanessa Graell a El Mundo
 21 juny 2016 – Ressenya de Vicenç Pagès a El Periódico
 22 juny 2016 – Ressenya d'Irene Jaume a l'Ara Balears
 23 gener 2017 – Ressenya de Jaume Pont a Segre
 Abril 2017 – Entrevista de Carles Morell a Caràcters (1/2)
 Abril 2017 – Entrevista de Carles Morell a Caràcters (2/2)
 20 juny 2017 – Article d'Adrià Pujol a La Llança
Comparteix la notícia
Pilar Parcerisas
2017
 
Mercè Rodoreda
2017
 
Ingeborg Bachmann
2017
 
Víctor Català
2017
 
Albert Camus
2017
 
Virginia Woolf
2017
 
Emily Dickinson
2017
 
Gabriel Ventura
2017
 
Lluís Calvo
2016
 
Pier Paolo Pasolini
2015
 
Kenneth Patchen
2015
 
Gertrude Stein
2015